Idò si, segurament que poca gent o ningú s’en va recordar, però resulta que dia 2 de març de 2008 a una sortida fins el cap de Ses Salines es va acordar juntar-mos amb una associació motera. A més dia 15 de març de 2008 va ser el dia en el qual es va signar els estatuts de la nostra associació.
Quina coincidència que dia 14 i 15 de març de 2009 la nostra associació estes passant un cap de setmana inoblidable.
Com es habitual, els moters ens vàrem anar concentrant al Bar Es Pou, alguns a les 9:00h ja estellen asseguts a bona taula per agafar taula. Tots preparats vàrem encaminar el camí cap a Inca a on ens havíem de trobar amb En Toni i Na Maite. La pujada cap a Lluc va ser lenta i a la vegada una mica delicada, com ja sabíem un parell aquesta carretera està en molt mal estat, pareix mentida que una carretera tant transitada com aquesta estigui en aquest estat, ple de clots i gravilla.
El dia acompanyava i l’aturada a una terrassa del monestir per prendre un cafè o refresc va ser molt encertat. Ningú tenia presa però volíem arribar a Formentor.
Curva rera curva vàrem anar arribant al Port de Pollença des d’on vàrem començar la pujada cap al Mirador del Colomer. Una vegada realitzada la foto de torn en Joan Gabriel ens va deixar ja que tenia feines a casa, faltava una hora per dinar, Aixa que ens vàrem envalentonar per arribar fins al Far, va merèixer la pena, unes vistes impressionants ens varen acompanyar durant la carretera serpentejada fins arribar al Far a on ens vàrem tornar a fer la foto de grup. El dia estella tant clar que es veia clarament l’illa de Menorca. La vista agradable ens feia perdre la noció del temps, encara ens quedava la tornada i anàvem malament de temps.
La tornada per el mateix camí fins el Port de Pollença s’ens va fer curta, i això que dúiem un bon grapat de curves, tothom estava gaudint de la carretera.
Arribat al restaurant el grup d’enllaunats ens esperava a la terrassa, des d’aquí agraïr que ens reservessin l’aparcament per a les motos.
El dinar esplèndid, segur que repetirem el lloc, serà que no hi ha plats per triar.
L’anada cap a l’Hotel va ser menys pesada del que ens pensava, segurament per que el nostre soci Joan ens va animar la ruta (que feríem sense ell, tothom l’esperava).
Arribat a l’Hotel i instal·lats, vàrem tancar les motos a l’aparcament de l’hotel, a partir d’aquest moment es tractava de RELAX. Un grupet a caminar, l’altre al jacuzzi, a la piscina, fins a l’hora de sopar.
Després de sopar vàrem passar a fer el cafè, musica en directa, guiris ballant, moters/es ballant, moters/es aguantant la barra, anava passant la vetllada i la gent es va anar retirant. Els que quedarem vàrem tenir el plaer de conèixer en Biel “l’amo de l’hotel” el qual ens va convidar a una copa. Feia estona que en teoria el Bar hauria d’estar tancat, Aixa que per educació amb els cambrers vàrem decidir continuar la festa per Cala Rajada, cercant vàrem anar a caure a un Bar d’Alemanys, va ser una estona de rialles amb aigua amb gas. Crearem llaços amb altres clubs moters gràcies al nostre Vice-president i la seva facilitat d’idiomes.
La nit s’anava acabant, un parell tornarem cap a l’Hotel i uns altres decidiren seguir una mica més la festa.
L’endemà, ens retrobarem al menjador, havia gent que feia hores que estella despert i d’altres que encara dormien al menjador. No ens podem queixar del menjar de l’hotel, va ser correcte i abundant.
El mati de diumenge continua cada un per el seu vent, gent apurant al màxim el jacuzzi, gent passejant, i altre intentant jugar a minigolf.
Però tot lo bo s’acaba i havíem de deixar l’hotel per continuar la Ruta.
Una vegada preparat les montures a n’en Jaume no se li va ocórrer res més que fer massa abans de partir, o va ser important, es notava que duia al damunt la festa de la nit passada.
L’anada cap a Porto Colom va ser tranquil·la, ningú ens encalçava i el dia tornava a ser esplèndid.
Arribat al restaurant ens vàrem anar colocant a taula, ens esperava un arròs negre boníssim. L’ambient era de festa absolut, encara que el cansament es començava a reflectir en més d’un.
Es feia tard i desprès de signar uns documents que mancaven a la directiva ens vàrem acomiadar i com sempre la tornada va ser cada un per el seu vent. El grup en que anava jo, pareixi que no estellem cansats de curves i vàrem decidir tornar per S’Horta.
Ens acomiadam dels Montuirers i arribarem a Lloret molt cansats però amb molta satisfacció per el cap de setmana viscut.
Crec que ha estat el cap de setmana que tothom esperava, la ruta molt guapa, l’hotel a disposició nostre i el menjar esplèndid.
Donar les gràcies a l’Hotel Bella Playa per les facilitats que ens varen donar, segur que tornam i sobretot les gràcies a tots voltros, perquè sense voltros aquesta associació no seria la mateixa.
Moters socis i simpatitzants, com sempre un plaer i un orgull rutear amb vosaltres.
Enhorabona per el primer aniversari de l’associació motera Lloret !!!
Fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada